ES VEN COMARCA BARATA

Com es pot, una vegada i una altra, justificar la implantació del Logis Penedès en base als llocs de treball? La logística genera vint llocs de treball per hectàrea. Això vol dir que ens mengem 180 hectàrees d’uns municipis amb una superfície molt per sota de la mitjana de Catalunya a canvi de 3.600 llocs de treball. Les últimes xifres ens diuen que s’està incrementant l’atur al Baix Penedès. Segons aquestes dades, el Logis seria la verge de Lourdes per superar l’atur, si no fos que:

- ARES. A més d’aquells habitatges sorgits de la iniciativa privada, en els següents anys la Generalitat està portant a terme la construcció de 2.400 habitatges nous, i això vol dir un total de 7.200 nous habitants. D’aquests, un o dos membres de cada família està en edat laboral, de manera que es generen 3.600 demandes de llocs de treball. Grosso modo, el Logis Penedès es nodreix d’aquests nous residents del Baix Penedès i actua molt poc o gens sobre la taxa d’atur actualment existent. Com a bons depredadors, devorem el territori per una compensació mínima. És com a La Bisbal, que diuen que servirà com a motor per a l’ocupació. Fals. El Corte Inglés ofereix 600 llocs de treball. Fan 850 nous habitatges. La població nouvinguda ja se’ls ha menjat i encara generarà més demanda.

- El PTPCT comptabilitza a la comarca 2.200 hectàrees de sòl urbanitzable (entre sòl industrial i sòl residencial). Posem que la meitat d’aquest sòl es destina a habitatge. Total: 6.600 nous habitatges. Increment poblacional de 198.000. I encara podríem sumar els habitatges de segona residència que, de mica en mica, segons els últims moviments, es converteix en primera. D’aquests n’hi ha uns 40.000. Això són 120.000 habitants més. L’increment de població és, per tant, a uns anys vista, d’unes 300.000 persones. Ens calen 150.000 nous llocs de treball. Si seguim allò d’”El Baix Penedès serà logístic o no serà”, per satisfer la demanda de llocs de treball amb logística necessitaríem un CIM de 7.500 hectàrees. I 7.500 hectàrees és tant com la suma dels municipis de Sant Oliva, Bellvei, Bonastre, Llorenç, Cunit i El Vendrell, i encara ens en farien falta unes quantes més.

Hem deixat anar les xifres. Malauradament són xifres reals i les hem tirat a la baixa. No les hem inventat. No tots els llocs de treball que es creïn es dedicaran a la logística, però les xifres ens il·lustren sobre com n’és de poc rendible.

El resultat no pot ser més desastrós. El Logis Penedès no només no resol el tema de l’atur, sinó que l’incrementa, amb l’augment, en paral·lel, de la població. L’atur és l’excusa de mal pagador per entaforar-nos macroprojectes que no suposen cap benefici pel territori.

És convenient seguir una argumentació raonable de tot el procés, del que s’oferta i del preu que pagarem. Quan valorem el cost d’un àpat, tenim en compte la relació qualitat/preu. En el nostre cas, el preu que pagarà el Penedès és altíssim, perquè el paisatge que es perd és irreemplaçable. Alguns sindicats i grups polítics a la recerca de clientalisme, no deixen d’esbombar l’argument de l’atur i el donen com a cert. I això no és només un disbarat, sinó un cas molt greu d’irresponsabilitat.

Govern ven comarca a reformar. Ganga. Ideal polítics sense escrúpols. Raó: Departament d’Obres Públiques i Urbanisme.

Carmina Malagarriga

LA POMPOSITAT DE LES PARAULES

Si encara no heu arraconat el 3 de vuit del 25 de juliol passat, us convidaria que rellegíssiu l’entrevista amb el delegat de la Generalitat a Tarragona, el senyor Xavier Sabaté. Es tracta d’un exercici saludable per descobrir la manipulació dels missatges i de les paraules. I és que el senyor Sabaté és un bon polític.

 

Llegim d’aprop l’entrevista. A la primera pregunta, el delegat diu que al Baix Penedès hi ha dos dèficits, l’un a causa de ràpid creixement demogràfic que genera, per la seva banda, necessitats socials com la salut, l’educació i l’habitatge. No entenc, doncs, que la Generalitat tingui ara mateix sobre la taula la construcció de dos mil quatre-cents habitatges a la comarca a més del privats ja previstos. Fan falta realment o formen part d’un pla per incorporar mà d’obra pels projectes macroeconòmics de la zona? L’altre dèficit que esmenta és la gran inversió, que té com a única resposta el Logis. El Logis és la resposta pràcticament única a l’oportunitat d’inversió, a la diversificació del teixit productiu, a la possibilitat d’investigació, a la lluita contra l’atur… La demogògia té un límit i, a aquestes alçades, hauríem de començar a ser una mica seriosos.

 

Segons el mateix entrevistat, “una activitat logística és això: serveix de magatzem i després allà es diversifica, o serveix per agrupar al mateix temps”.  El manual de la logística ens diria que pocs llocs hi ha de tan inapropiats com la zona on es vol instal·lar el Logis. Posar un gran, enorme magatzem a municipis tan petits com l’Arboç i Banyeres és condemnar-los a la simplificació i no pas diversificació del teixit productiu. D’entrada, posem per cas, ningú no vindrà a fer turisme rural per anar a dormir entre camions. Diu que, “encara que estiguem en recessió econòmica, en quatre dies, estarà ple”. Aleshores, quin sentit té encongir-lo quaranta hectàrees,  a no ser que vulguin ampliar-lo passats aquests quatre dies? Si es pretén que es caracteritzi per tenir “menys camions i potenciant més el ferrocarril”, jo em demano per què no comencem pel final, per millorar el transport de mercaderies per ferrocarril, que és un procés llarg i costós, ja que actualment el transport per la 340 de camions és infame? Què es vol potenciar exactament? Per què tots ara tenen tanta pressa? D’altra banda, ens trobem amb la investigació que, com el ferrocarril, és la paraula que sempre surt com d’un conte de fades disposada a tranquil·litzar els ànims dels detractors. Quina investigació? A través de quins mitjans? A on? Només sabem que el projecte del Logis està ben definit, però, en canvi, no ho estan cap dels caramelets que esbomben.

 

Li demanaria també que fes el favor de no insultar el diccionari quan s’autodefineix com a ecologista, quan aquest concepte queda molt lluny del que deixa entreveure en aquesta i altres entrevistes anteriors que hem pogut anar seguint. Cap de nosaltres no hem manifestat que vulguem un paisatge inalterable, que no es bellugui en cinquanta anys. Potser sí que volem que no s’acceleri, com ha passat en les últimes dècades. De fet, com deu saber, el Baix Penedès canvia cada semestre o, si ho vol d’una altra manera, el temps de construir blocs de pisos o camps de golf… I no, tampoc no pretenem sentir el gall cada matí (celebro que vostè en tingués l’oportunitat), però ens encantaria que els nostres fills i néts sabessin el que és un gall.

 

Tampoc no se’ns escapa que parlar de la disminució de l’atur gràcies al Logis quan el que pretenen és incrementar la població, resulta bastant absurd. Malauradament, tots sabem sumar i restar.

 

Finalment, parlar de la idoneïtat de la seva situació geogràfica (que no zona geogràfica, com ens diu), és mirar al passat. Aquest argument va bé per l’època romana, i fins i tot per bastant més enllà. Però actualment, si no és un lloc especialment inhòspit, hi ha marge suficient per pensar que hi ha molts altres llocs i moltes altres maneres de fer un Logis, sense que sigui tan traumàtic per la societat que li toca acollir-lo. Una altra cosa és que el vulguin fer ràpid (a demanda de no sabem qui) i malament. Així sí que és fàcil.

 

L’afectació d’un CIM-Logis en dos municipis de petites dimensions mai no és poca… és enorme. Hi ha moltes maneres de carregar-se una comarca i aquesta que vostès proposen és una de les més insensates.

Dr Jekill i Mr Haid

Feia molts mesos que no se sabien notícies referents al CIM/LOGIS. La visita de Joan Puigcercós a l’Arboç ha revifat la polèmica. La gent es començava a preguntar si ja estava tot dat i beneït. Doncs es veu que no, Encara queda molt per dir.

 

La plataforma continua la seva feina principal, que és la de recollir informació, contrastar-la, estar vigilant als moviments, fer-los públics quan s’ho mereix, i divulgar-los tant com sigui possible. Mantenim els contactes amb els ajuntaments i compartim, en els punts essencials, maneres d’actuar.

 

De tant en tant, malgrat que ara no hi hagi grans titulars, apareixen mostres d’opinió que cal prendre en consideració. M’estic referint, en concret, a l’entrevista que la SER  Penedès li va fer al senyor Jordi Sánchez, actual president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Recordem que aquest òrgan es va posicionar, per majoria, contra la instal·lació del CIM.

 

En aquesta entrevista, el president del CCBP —PSC— aprofitant-se del càrrec que ocupa, gràcies a ERC i IC, fa una encesa defensa, durant un quart d’hora, dels múltiples avantatges del macropolígon, al qual li troba totes les gràcies. Parla d’un complex ben fet, i que serà tan i tan beneficiós per al Penedès. Arguments tots basats en suposicions demagògiques gens fiables. Tot al contrari dels arguments que la majoria d’ajuntaments han manifestat i que la plataforma ha demostrat sobradament amb arguments tècnics. La implantació d’un CIM/LOGIS a la comarca afectarà la qualitat de vida dels seus habitants, col·lapsarà les seves artèries i destruirà el medi i el paisatge convertint la comarca en un suburbi de l’àrea metropolitana.

 

No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi.

 

Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si  —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut?

 

Aquests fets, faltar al respecte a la institució que representa, són els que motiven a la societat civil a no creure en les institucions. Com a ciutadà, l’opinió del senyor Sánchez té un valor relatiu, però no pas com a president d’un consell comarcal. En aquesta posició, com és el cas, té el deure d’emetre l’opinió de la institució, avalada per la gran  majoria dels municipis del Baix Penedès.

 

I, en tot cas, si aquesta és contrària, potser s’hauria de plantejar què hi fa presidint un consell comarcal al qual no acata. Sap perfectament que la seva opinió com a ciutadà de a peu no té el mateix ressò mediàtic. Per tant, utilitzar el seu càrrec en contra dels qui representa hauria de ser objecte de dimissió.

 

Davant d’aquesta demagògia favorable al CIM emesa des de la poltrona presidencial del consell comarcal del Baix Penedès sorprèn a propis i estranys que dos grups polítics com ERC i IC que han demostrat públicament la seva posició contrària al CIM segueixin donant suport a la seva presidència.

 

La utilització d’un càrrec amb altres finalitats que no siguin la de respectar la democràcia, és un  escàndol. Que la resta de consellers emmudeixin també. Sempre ens quedarà la plataforma “No fem el CIM”.

 

Carmina Malagarriga

“No Fem el CIM”