L’alcalde de Bellvei prohibeix el programa de ràdio de l’Entesa

Mentre, el seu partit emet un monòleg demagògic de 50 minuts.

Josep Fonts va imposar, gràcies a la seva secular majoria absoluta,  distribuir amb un criteri personalista, el temps que cada grup municipal podia disposar a la flamant emissora de ràdio Bellvei.

 

Va decidir unilateralment, sota la protesta de l’Entesa i el PSC, distribuir 10 minuts d’emissió cada mes per cada regidor electe. Per tant, CiU tindria 50 minuts, PSC 20, l’Entesa 10 i el PP també 10 minuts.

 

A finals del mes passat va enviar un escrit dient que el dia 7 de maig s’emetrien els espais destinats a cada grup, entre les 7 a les 9 del vespre. L’únic condicionant que es va exposar era que l’entrevistat havia de ser regidor. Ningú no va parlar del format, però es podia deduir pel comunicat, que es tractava d’una entrevista. L’Entesa, pels seus propis mitjans tècnics i professionals, va proporcionar al responsable de ràdio Bellvei una gravació de 10 minuts perquè fos emesa en l’espai que li corresponia.

Gravació de L’Entesa

 

El dia previst per l’emissió dels esmentats espais, només es van sentir dues intervencions: els cinquanta minuts del grup CiU i els vint del PSC. L’encarregat de la ràdio va dir que, si no s’havia emès la intervenció del grup de L’Entesa era per ordre expressa de l’alcalde.

 

Posteriorment, en conversa  telefònica de L’Entesa, l’alcalde, amb tot el cinisme a què ens té acostumats, va contestar que no s’havia emès per què no responia al format que suposadament havien acordat els membres del seu partit: un format tipus entrevista realitzat per l’encarregat de la radio, amb unes preguntes elaborades per ell i gravada a les instal·lacions de ràdio Bellvei.

 

Aquestes condicions, mai no es van explicitar ni van quedar dites en cap reunió sobre el tema. Es tracta d’unes normes d’intervenció, tretes de la màniga a última hora, que qüestionen de manera bàsica el dret fonamental de la llibertat d’expressió, quan imposen unes preguntes elaborades des de l’alcaldia.

 

El resultat és que en el seu espai d’intervenció de cinquanta minuts, el tinent d’alcalde Julià Forcada es va poder despatxar a gust amb les seves pròpies preguntes. Els mètodes que han portat a terme des de l’alcaldia, permeten que hi hagi un grup de l’oposició que, sense avís previ, se silenciï i que callin, per tant, aquelles veus discrepants amb el grup de govern

 

L’Entesa considera que aquest és un atemptat als drets fonamentals de la llibertat d’expressió i que se suma a una actitud repetida de menyspreu a les institucions democràtiques.

 

 

 

 

 

 

Aigua d’aixeta

Baix veure un glop d’aigua, tenia molt bon gust, no es notava el clor ni altres components que, habitualment, porta l’aigua corrent. Era aigua de l’aixeta abocada a una gerra amb un filtre que netejava les impureses pròpies de l’aigua corrent. Altres vegades n’havia provat i tenia gust d’alguna cosa metàl·lica. Aquesta em semblava natural. Davant de la bona impressió ─més ben dit: bon gust─ vaig decidir comprar-me’n una. Em va costar 17,50 €, i els filtres que es canvien cada mes, costen menys de 6 € cadascun.

La prova va ser positiva, l’aigua sortia bona i vaig començar a fer comptes. Habitualment anava al super amb el cotxe i comprava garrafes de plàstic de 5 litres que em costaven entorn dels 1,50€. En una família de quatre membres a un litre per dia/persona gasten uns 120 litres al mes, aproximadament venen a ser unes 24 garrafes al mes amb un cost aproximat de 36 € . Si fer servir la gerra costa 6 €, representa un estalvi de 30 € al mes. A part t’estalvies anar al super a carregar garrafes, emmagatzemar-les a casa i, després de tot el procés, tenir-les que reciclar. En definitiva, es generen menys residus ja que aquestes 24 garrafes al mes ─a l’any són 288─ s’han de fabricar a partir dels hidrocarburs, s’han de transportar a la central on s’omplen d’aigua i d’allí, amb camió són distribuïdes als supermercats.

Algú pot seguir preferint alguna marca especial perquè porta components minerals que afavoreixen la salut, però s’ha d’estar molt segur de quina marca es compra ja que s’ha detectat que hi ha empreses ─alguna de renom comercial─ que omplen les ampolles d’aigua de l’aixeta i es dediquen a afegir-hi sals minerals i la venen a preus per sobre la mitjana. Si l’aigua és escassa, al menys que no sigui cara i menys, insostenible.

Informe sobre el Pla Director de l’Alt Penedès

Informe sobre el Pla Director de l’Alt Penedès