Archive for febrer de 2009

Il•lògica logística

febrer 20, 2009

pdcim_11Després de tants comentaris gratuïts com s’han dit sobre el Logis-Penedès, el Logis-La Bisbal i tots els logis que puguin arribar a sortir a partir d’ara per salvar la humanitat baixpenedesenca de l’atur, cal posar un toc de serenor i, sobretot, els punts sobre les is.
La introducció massiva de la logística no reduirà l’atur, ans el contrari, l’augmentarà. La crisi ha minvat considerablement el trànsit de mercaderies. Els polígons logístics de l’Alt Camp que s’han iniciat s’han aturat i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d’impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. Si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res no hi ha transport de mercaderies, què és la base de la logística. Probablement, si s’hagués construït el Logis el 2004, tal com pretenia la Generalitat, ara, quants dels hipotètics 4.000 treballadors dels Logis comarcals estarien en atur?
Un Baix Penedès que s’ha fet dependent de la construcció no pot apostar a ulls clucs pel sector logístic per sortir de la crisi. Dependre de la logística agreujarà encara més el problema ja que l’atur d’un sumarà a l’atur de l’altre.
El problema no és l’atur, és la conseqüència d’una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d’organització econòmiques i ambientals.
En 10 anys hem doblat la població (1998=50.000 habitants; 2008=prop dels 100.000). Un creixement demogràfic del 100% en front del 20% que ha experimentat Catalunya.
Davant d’aquesta allau demogràfic, i tot i reconèixer el problema de la desmesura en els diferents plans que s’han intentat redactar –Pla Estratègic, Pla Territorial..- , les institucions segueixen fent ulls clucs als veritables problemes comarcals. Uns no han fet mai res i altres posen més llenya al foc amb les ARES -2.400 habitatges- que, una vegada ocupats, representaran una demanda de llocs de treball equivalents als que ofereixen les futures implantacions logístiques. Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer caòticament per sobre de les nostres possibilitats?
No només ens han de preocupar els números vermells de l’atur sinó també els que el generen: creixement demogràfic desaforat, absència d’estratègia per potenciar i coordinar els sectors econòmics, manca d’organització del sector empresarial, absència d’idees per ordenar el Penedès sota uns criteris racionals, manca de lideratge polític.. Sense tenir en compte aquests factors, entre altres, afirmar que el Logis reduirà l’atur és un sil•logisme fals sense valor que cau en la demagògia i es treu de la màniga quan hi ha manca d’arguments o es vol desviar l’atenció del veritable problema.
Pel que sembla però, no hi ha ganes de baixar de la poltrona. Llàstima! Si enterréssim els falsos interessos i les megalomanies polítiques i ens poséssim a treballar pel territori, tots a una, podríem concebre encara una bona vegueria o preferiu que guanyi la tesi dels que afirmen que el Baix Penedès ja no té remei?

La quarta dimensió

febrer 9, 2009

quarta1El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l’univers, sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiats. Les lleis de la natura s’han d’expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l’estat de moviment d’aquest. Això és el Principi de Relativitat.” de la Viquipèdia.
Aquesta teoria, plenament confirmada i desenvolupada, suggereix que, una organització social basada en aquests principis, tindria més possibilitats d’èxit de sortir de la crisi que la nostra simplificada estructura poblada de greus mancances, posades en evidència per l’actual falsa situació econòmica.
Seguim tenint “observadors privilegiats” que ens diuen el què hem de fer.. pels seus interessos i hi ha “punts fixos” a l’univers del nostre món sobre els què pivota el destí de tots: la globalització del diner.
Hem entrat a la quarta dimensió de l’espai-temps on s’imposen criteris del segle 21 –solidaritat en forma d’impostos i limitacions davant la crisi- mentre estem sotmesos a mecanismes obsolets i rudimentaris, falsament anomenats “evolució” o “progrés”, que amaguen la disbauxa d’un sistema del qual som còmplices. Segurament el pla Zapatero curi ferides, però com aturar la guerra on estem immersos? On els personatges que l’han atiat són els primers damnificats amb les prebendes de l’Estat on els diners són de tots.
Un món on encara l’esclavitud existeix al costat nostre, camuflada d’atur, d’immigració il•legal.. Ja no es pot esmentar -per obsolet, diuen- les reivindicacions marxistes d’una societat sense classes. El món s’ha deixat emportar per una economia salvatge i el més greu és que tothom desitja que aquesta torni a salvar-nos.