De poble fantasma a ciutat dormitori?

Un amic de Segur em va comentar el que ja portaven els diaris, la revolta contra el POUM de Calafell, entre altres coses, per l’afectació de les illes urbanes entre l’estació de Segur i el port esportiu -un port a la moda, amb centres comercials, fins ara mig buits- que l’Ajuntament, en un esforç per posar el municipi al mapa dels negocis, pretenia afectar per convertir la zona en una nova àrea de centralitat metropolitana.

La idea no és desencertada; s’ha de fugir de la ciutat fantasma. A Calafell, en dos de cada tres habitatges només hi viuen els cap de setmana o per vacances o, senzillament, estan buits. Si greu és la seva existència, (sobre uns 16.400 habitatges, equivalents a una població de 50.000 habitants) més greu serà si aquest enorme parc d’habitatges es converteix en primera residència, tendint a ciutat dormitori pels desequilibris amb el dèficit d’activitats econòmiques existent.

Planificar els municipis costaners passa inqüestionablement per cercar solucions al problema de la residència, una qüestió que no s’ha abordat amb la seriositat que caldria i que, a més, xoca frontalment en passar per alt un important detall: cal tenir en compte l’opinió de la gent una vegada se l’ha informat adequadament.

Com ja hem experimentat en el cas de la Diagonal de Barcelona, la gent no vol preguntes dirigides i condicionades, vol informació amb els perquès, els qui i els com de les coses. La gent està farta que només se la consulti quan les coses ja han estat amanides pels il·luminats tecnòcrates de torn i s’escandalitza, unes vegades perquè, sense previ avís, els afecta directament, altres perquè consideren una bajanada que, per misterioses regles de tres, apareguin projectes incomprensiblement fora d’escala.

La idea de voler fer una ciutat “metropolitana” en un teixit urbà que ha nascut i ha crescut injectat per l’acromegàlia de grues constructores, sense cap més objectiu que fer negoci, no deixa de ser una utopia absurda. La realitat és més complexa: una persona malalta no pot competir en unes olimpíades; primer s’ha de curar, després entrenar-se i, finalment, si es veu capacitat per competir i no fer el ridícul, presentar-s’hi. Calafell intenta saltar-se tots els passos i optar a medalla.

La crisi que estem patint ha posat de manifest l’autoengany del poder per no afrontar la realitat que, per la força dels esdeveniments, ha anat apareixent per si sola, tot i que molts encara no se n’han assabentat.

El cas del POUM de Calafell és paradigmàtic del que està passant arreu de la nostra malaurada costa: plans urbanístics que s’han iniciat amb el xip del creixement continu i exponencial segueixen fent-ho malgrat que la realitat de la crisi profunda els nega l’evidència que seguir per aquest camí és voler apagar el foc amb gasolina.

És segueix, per inèrcia, esperant que la crisi sigui passatgera i torni altra vegada el progrés, el creixement i amb ells el negoci de la construcció que salvi, aparentment, molts dels nostres municipis situats sota l’espasa de Dàmocles immobiliària. A hores d’ara encara no sabem que totes les urbanitzacions que colonitzen el nostre paisatge han servit per eixugar els recursos municipals i minvar la qualitat de vida dels seus habitants?

A Calafell, el POUM, tot i sabent que el problema de la segona residència converteix la població en un desert urbà la major part de l’any, genera demandes temporals de serveis que agreugen la despesa, dificulten la gestió municipal i fan insostenible el municipi, preveu que una mica menys de la meitat dels 7.540 habitatges que planegen créixer de més seran de segona residència.

Si fins al dia abans de la crisi aquesta situació era insostenible i de difícil resolució, ara, la tendència iniciada cap a la primera residència, facilitada per l’apropament a les metròpolis com a conseqüència de la millora de les comunicacions, queda estroncada i produeix una alteració en el sistema: el col·lapse del mercat de l’habitatge. Qui comprarà o llogarà les segones residències per alleugerir la càrrega econòmica que representa per a molts, en moments de crisi, posseir dos habitatges? Els rètols de “es ven” proliferen per tota la geografia costanera sense obtenir resposta.

Des de la lògica del comportament d’una ciutat plena d’edificis buits no sembla una idea encertada seguir construint edificis, primer cal veure per què i com omplir els que tenim i de què.

A més dels seriosos dubtes que les propostes de nous creixements residencial generen en un context urbà d’aquesta magnitud, el POUM acaba reblant el clau en col·locar aquestes urbanitzacions residencials enquistades en els sistemes naturals, ofegant-los. El pla urbanístic anomenat “Els Cirerers”, amb 1.450 nous habitatges, al marge esquerre del torrent de la Cobertera, foragita un frondós paratge agrícola de vinyes i oliveres prop de la cruïlla de la Creu Roja, quan el torrent es perd entre les ja edificades vores fins al mar. No es pot deixar ni un petit espai on el territori respiri i que no sigui objecte d’especulació urbanística? O es que encara costa d’entendre que, en molts municipis, gran part de la crisi econòmica i la problemàtica de la cohesió social ha vingut per la seva addicció a la droga de l’especulació immobiliària?

Molts municipis en la situació de Calafell hauran de revisar els seus planejaments a la baixa, reduir el seu creixement i intentar potenciar al màxim els recursos existents, siguin parc d’habitatges buits, o polígons d’activitats econòmiques mig plens, o espais naturals i agrícoles per recuperar, per fer front a una crisi que ja no pot ser resolta pel mannà vingut del cel en forma de logística, urbanitzacions, tecnologia o R+D, sinó segons les possibilitats internes i amb la capacitat de cooperació del conjunt del territori. S’ha acabat l’època dels messies salvadors a remolc de les vaques grasses; ara, les plusvàlues vénen des de la necessitat d’afinar la imaginació, arremangar-nos i mirar de resoldre, entre tots, els problemes. O si no, temps al temps.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: