Cròniques marcianes

La segona trobada important del PEP (Pla Estratègic del Penedès) ha donat molt de sí. S’ha arribat a la conclusió que seguíem un camí equivocat. Bona senyal, és el principi de que les coses no es poden fer com sempre en una situació com mai.

El DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) del Penedès, que els redactors van debatre amb els tècnics convidats, ha servit per detectar que, si no es vol caure en el disseny d’un catàleg de “bones pràctiques”, caldrà desfer-se de tòpics i prejudicis que encara pul·lulen per les nostres contrades, i les nostres neurones, impedint afloraments d’idees “renovables”. De moment suggereixo estratègies no recomanables?

La dels tòpics.

Pronunciar-se sobre la necessitat d’implantar l’activitat logística no té sentit, com tampoc té sentit preguntar-nos sobre la crisi de la indústria paperera, o si les activitats relacionades amb l’automoció poden arribar a ser un element vertebrador del territori. Cal recordar que les activitats econòmiques no són elements aliens al lloc on s’implanten, si volem que siguin positives, han de tenir relació simbiòtica i harmònica amb ell: creació de riquesa, respecte pel paisatge, generació de cultura i cohesió social. Com  ho fa l’enoturisme, per exemple.

No ens podem permetre el luxe d’admetre activitats que generin dependències negatives: gran extensió física i volumètrica de fort impacte ambiental, excessivament  sensibles als canvis econòmics que tendeixen a provocar sobtades alteracions socials, el cas paradigmàtic seria la logística a gran escala, una activitat imposada sobre el territori sense contrapartida que espolia una matèria primera finita de gran valor: la terra.

La carta als reis

Demanar més infraestructures del transport a dojo, és matar mosques a canonades, cal qüestionar i matisar aquesta demanda. En època de crisi hem de saber afinar on invertir[i]. Al Penedès, ens sobren carreteres, altament contaminants i de gran impacte, i ens falta tren, no AVE, tren de rodalies ben posat i equipat.

Racionalitzar el trànsit de peatge i el lliure és una demanda a fer. No podem seguir doblant carreteres, cap i a la fi totes les paguem de la nostra butxaca, directa o indirectament.

La descoordinació i la insolidaritat

La capacitat de crear pactes i coordinar esforços entre municipis, més enllà de la seva sobirania legal, per millorar el rendiment i evitar les inversions reiteratives, generadores de disfuncions territorials, que el protagonisme polític genera (redundància en el nombre i dispersió dels polígons industrials, reiteració excessiva d’edificis culturals o esportius, serveis solapats o descoordinats, etc..), és una de les demandes més urgents i necessàries.

El desconeixement com a involució

Tothom està d’acord en dinamitzar  el reciclatge professional del món laboral. Invertir en ensenyament i cultura per contrarestar la baixa eficàcia productiva, sense oblidar que el coneixement és una eina bàsica per consolidar la democràcia i per desenvolupar mecanismes de riquesa cultural que es perfila com un sector econòmic a l’alça. una bona estratègia per superar la crisi: invertir en cultura gran part de les inversions en carreteres.

La despesa energètica

Amb el canvi climàtic a sobre i la crisi energètica situada en el rere fons de la financera, l’estratègia d’estalvi energètic i implantació  d’energies renovables, sobretot la solar, es, a hores d’ara, imprescindible. S’està convertint en una activitat econòmica potent: autonomia energètica, generadora de sinèrgies i abaratiment dels costos productius. Al Penedès n’hi comença a haver, però cal fer-la popular de tal manera que els beneficis directes que genera vagin a para a les butxaques de la gent.

La indigestió

Necessitat d’un marc adequat on concretar el model, coordinar accions i negociar els grans assumptes que ens venen imposats i que, molts dels quals, per la posició estratègica del Penedès no es poden evitar afrontar-los, però sí que es poden rebutjar o integrar i minimitzar el seu impacte.

Veurem quina estratègia dissenya el PEP davant dels dos assumptes més candents de l’actualitat infraestructural i logística del Penedès: L’afirmació de Blanco apostant per l’eix Mediterrani i l’aprovació inicial del Pla Director del CIM al Penedès.


[i] Blanco ha dit: “..el ferrocarril de mercancías debe ser prioritario, y deberemos anteponerlo.. a las autovías.. que aportan menos valor añadido y no contribuyen tanto a la competitividad y la eficiencia de la economía”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: