El Penedès com a paisatge

Els extrems oblidats Sobre el concepte de paisatge hi han dos aspectes que s’han relegat a l’oblit durant molt de temps per part de la nostra societat: el reconeixem del paisatge íntim, el que forma part del nostre bagatge personal, que evoluciona amb nosaltres i ens determina el comportament formant part de la nostra personalitat. A l’altra extrem hi trobem els paisatges exteriors, els que serveixen de marc al nostre entorn social i cultural, que configuren els successius territoris que abracem: el municipi, la comarca, el país..  Aquests, els que haurien de formar part dels processos de transformació humans del territori també han estat obviats en la planificació territorial. Entre aquests dos extrems, un nexe comú, el sentiment. La relació sentimental amb el paisatge genera el sentit de pertinença a un lloc. És el marc de relació entre el jo i la comunitat i té un important paper en el desenvolupament cultural de la societat. Un entorn harmònic genera qualitat de vida, propicia l’empatia social i fa més sostenible el territori.

Tot i que la societat està cada vegada més convençuda dels beneficis que proporciona el gaudir d’un entorn equilibrat i harmònic, del que les lleis i institucions se’n fan ressò, la planificació territorial encara no s’atreveix a incorporar els valors del paisatge, en la mesura que caldria, com element determinant en la presa de decisions. Aquest és un dels factors que ha contribuït a l’empobriment de la nostra economia, l’empobriment del nostre paisatge.

Al Penedès, sobretot al sud, som més rics? Tenim més qualitat de vida gràcies a aquest creixement desmesurat? Molts opinem que no? Al contrari, haver perdut els paisatges cuinats a foc lent durant moltes dècades, en un instant d’excavadora, ens ha fet perdre moltes coses que ens feien rics, i no només econòmicament.

Hem passat dels racionals nuclis tradicionals rurals a l’insostenible cultura del xalet, d’un territori agrari a un corredor de transport a escala nacional amb aspiracions de ser el futur contenidor de Catalunya, d’una comarca amb característiques pròpies a convertir-nos en el pati traster de la metròpoli.

Si be molts reconeixem que aquests impactes han destruït valors essencials d’aquest paisatge agrari inicial per beneficis aliens, i a més sense rebre compensacions a canvi, molts segueixen creient que hem de seguir sacrificant el paisatge per una economia de dubtosa factura.

Aquest desconeixement dels propis valors ambientals i paisatgístics del nostre territori per part dels actors de la seva transformació, i de retruc de la societat mateixa, genera la necessitat de donar-los a conèixer a través dels seus estudis i la seva divulgació cultural.

Tothom parla de paisatge però, és mesurable? té aspectes que es poden dimensionar més enllà del seu valor d’intercanvi econòmic? Caldria trencar l’inercia ideològica de molts dels nostres gestors locals quan afirmen: “Aquesta terra no és agrícolament productiva, podem fer-hi el què vulguem”.

Els estudis del paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès han obtingut com a resultat la Carta del paisatge, un document voluntàriament consensuat pels municipis de l’Alt Penedès. També els Plans Territorials incorporen els estudis de paisatge i, en aquest cas, l’Observatori del paisatge ha redactat el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona que el PTPCT ha incorporat en el seu planejament, com és el cas del Baix Penedès. La qüestió és si aquests estudis han incidit efectivament sobre la planificació del territori?

A l’Alt Penedès, a part dels estudis del paisatge mencionat, es va portar a terme una experiència sobre el sòl no urbanitzable dels municipis del nord de l’Alt Penedès[1].

El treball realitzat per l’equip de l’Antoni Ferran, dins del qual vàrem portar a terme la tasca d’estudi del paisatge, juntament amb l’arquitecte Eugenia Martínez, es van elaborar els elements paisatgístics a fi de proporcionar a eines que contribueixin a situar el paisatge al lloc que li correspon: un element determinant en el disseny del territori i un factor clau per determinar el model econòmic del Penedès.

Per portar-ho a terme cal conèixer el paisatge, els seus valors i la seva importància ambiental i econòmica, en el sentit de futur, no la visió que s’ha tingut fins ara dins la dinàmica econòmica actual, versada en el desenvolupisme a ultrança i que ens ha conduït al estrepitós fracàs que estem patint.

El coneixement del paisatge, l’entorn i el medi propiciarà la recerca d’un model econòmic alternatiu basat en l’equilibri i l’harmonia entre aquest i les comunitats humanes que l’habiten. El paisatge és el nexe comú que els uneix.

Conclusions

  1. tots tenim un paisatge interior que ens acompanya, conèixer-lo implica projectar-lo.
  2. Donar a conèixer la cultura del paisatge en la societat enriqueix els valors de les comunitats que l’habiten.

Planificar valorant el paisatge comporta assentar les bases d’un nou model territorial econòmic.


[1] Pla Director de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt .

any 2005
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: