Archive for the ‘Al·legacions al PTPCT’ Category

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per defensar una xarxa viària respectuosa amb el medi

Setembre 12, 2008

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

Sobre el traçat de la futura autovia A-7 al pas per la comarca del Baix Penedès

1. Antecedents: En l’estudi informatiu de la variant de la N340 entre Altafulla i Vilafranca del Penedès realitzada pel Ministeri de Foment en data juliol del 2002 es proposava una alternativa anomenada “autopista”  on la variant de la N340 es feia passar per l’autopista AP7 ampliant-la a quatre carrils per banda.

2. Els representants del territori aposten per una alternativa sostenible de traçat: El 90% dels ajuntaments del Baix Penedès i de l’Alt i els seus dos consells comarcals varen fer al·legacions a favor d’aquesta alternativa per resultar la més integradora i respectuosa amb el medi a la vegada que no era més cara –el rescat del peatge de l’AP7 es compensava amb les expropiacions i les compensacions necessàries per a construir un nou traçat per a l’autovia–. Aquesta alternativa a més, permetia travessar el Penedès lliure de peatge i convertir l’actual traçat de la N340 en un eix estructurant del territori Penedès, ja que la majoria de poblacions i d’assentaments industrials estaven relacionats amb ella. Una gran oportunitat històrica que els representants del territori varen saber veure i així ho varen manifestar amb les al·legacions.

3. La Direcció General de Carreteres al·lega en sentit contrari: Mentrestant la DGC de la Generalitat redacta una al·legació proposant el traçat idèntic que ara apareix en els documents del PTPCT. Aquesta es recollida pel Ministeri de Foment i redacta un nou document de traçat on la protagonista és la traça presentada per la DGC de la Generalitat. Curiosament, la demanda formulada per totes les institucions democràtiques del territori ni tant sols obtenen resposta per part del Ministeri i menys de la Generalitat i l’alternativa “autopista” desapareix del projecte de Fomento.

4. Evidentment, la traça proposada en els documents del PTPCT ja no considera cap més alternativa, se la dona com a definitiva en ares, segurament, a la coherència del pla, com es menciona sovint en el document de resposta als suggeriments.

Al Baix Penedès s’hauran d’expropiar per a cada quilòmetre d’autovia unes 6 ha., amb un recorregut de 20 km., amb un total de 127 ha. equivalent a un gran polígon industrial però formant una franja de 30 metres al llarg del territori agrícola, travessant la Cobertera, mentre que ampliar l’autopista AP7 a 4 carrils representaria escassament menys de 0,5 ha. per kilòmetre. La situació arriba a ser kafkiana quan l’autovia transcorre paral·lela a l’AP7 des de Calafell fins a l’aeroport de Reus. Dos sistemes de transport paral·lels, un de peatge i l’altra gratuït.

 

Per la qual cosa DEMANO que,  

S’anul·li la previsió del traçat de l’A7 i es proposi fer-la circular per l’AP7 tal com es va proposar en el projecte del Ministerio de Fomento del juliol de 2002.

 

 

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

 

Hble. Conseller de  Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Av. Josep Tarradellas,  2-6,  08029  Barcelona

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per proposar una alternativa a la logística al Penedès

Setembre 12, 2008

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

1. Que es consideren insuficients els arguments donats per l’equip redactor del Pla als suggeriments dels Ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i vint-i-cinc persones més exposant a bastament els motius pels quals és necessari treure la zona qualificada de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis Penedès).

2. Tot i la coincidència en l’anàlisi de l’informe dels suggeriments on diu que el Baix Penedès “té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola” i que es tracta d’una comarca “fortament pressionada.. que ha crescut moltíssim.. des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica..” hi ha desacord amb el mètode emprat, consistent en “..concentrar creixements en una ciutat central potent”, quan en realitat el creixement ja s’ha produït generant un nucli desbordat, impotent i desestructurat, ple d’urbanitzacions disperses pel seu entorn i que formen una taca urbana, ocupant milers d’hectàrees, escampada al llarg de tota la costa. Més que proposar créixer li cal solucionar els greus problemes producte, precisament, de l’excés del mal créixer.

Com es pot parlar de “contenció dels creixements residencials”, amb 2.200 ha. de sòl urbanitzable i un parc de 40.000 habitatges secundaris, davant aquesta permissivitat i sobre una comarca que pateix incontinència urbanística?

3. L’equívoc és aplicar un model basat en “…la configuració d’una xarxa de ciutats de mínima potència a Catalunya per acostar serveis al conjunt del territori sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca.” sobre un territori on les “periurbanitzacions i les externalitats negatives” ja existeixen. Un model teòric que xoca frontalment amb una realitat comarcal que el supera.

4. Amb aquesta situació la imposició del Logis està fora de context, ja que el “reequilibri comarcal entre residència i treball” evidentment no passa per seguir creixent i a la vegada imposar una gran zona logística amb l’únic argument de “..la immillorable posició de connectivitat amb l’exterior”.  Cal valorar totes les variables territorials, no les què interessen a un sector, només.

5. El Pla és paper mullat i es mostra ineficaç donada la flexibilitat de la normativa que ho permet quasi tot a tot arreu. Una mostra evident és el cas de la zona logística de 55 ha. de nova creació per a uns grans magatzems que l’Ajuntament de la Bisbal vol desenvolupar en sòl de protecció preventiva fora de l’àmbit d’extensió d’activitat econòmica que el Pla preveu o els futurs camps de golf, a l’expectativa de situar-se en sòl de protecció especial.

6. El Pla proposa redactar un pla director urbanístic del Baix Penedès. Donada la crítica situació del territori comarcal, caldria portar-lo a terme immediatament, abans de desenvolupar el pla director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. A la vegada decretar una moratòria sobre les grans actuacions previstes a la comarca – Logis, Corte Inglés, ARE, POUM, instal·lacions en sòl protegit..– que poden alterar les propostes que es derivin del desenvolupament del pla director urbanístic. Eina que pot resultar eficaç  però, si es fa a posteriori a totes aquestes actuacions esmentades, ja no tindrà sentit que es desenvolupi s’haurà n començat la casa per la teulada.

 

Per la qual cosa DEMANO que, davant la gravetat de la situació territorial i urbana de la comarca del Baix Penedès

1.  S’anul·li la qualificació de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis-Penedès).

2.  Es decreti una moratòria a les actuacions urbanístiques de gran abast, tant residencials –ARE, POUM expansius- com logístiques – Logis, El Corte Inglés,…-  fins a la definició del Pla Director Urbanístic comarcal.

3.    S’iniciïn en caràcter d’urgència els treballs per a la redacció d’un Pla Director Urbanístic del Baix Penedès.

 

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

 

Hble. Conseller de  Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Av. Josep Tarradellas,  2-6,  08029  Barcelona

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per defensar els espais naturals

Agost 24, 2008

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

1. La desagradable sorpresa en constatar que entre el document de l’avanç de pla i l’aprovació inicial ha aparegut un nou article: “2.5 Edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts” on en l’últim paràgraf i dins l’apartat “C. Són d’interés públic” diu: Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sòl de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el règim de protecció establert pel Pla territorial.”

2. El sòl de protecció especial, tal com el defineix la normativa del pla en l’article 2.6, “comprèn aquells sòls que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”

3. Vós sabeu que un camp de golf, encara que sigui verd, no compleix les funcions connectores ni és un espai natural. Tot al contrari, és un espai artificial que no arriba ni a la categoria d’espai agrari, ja que per la plantació, adobs i tècniques d’extinció de la fauna de l’entorn exerceix l’efecte interceptor del procés pel qual es preveuen aquests espais, de per si ja exigus.

4. La contradicció i incompatibilitat dels dos conceptes és clara, i més si aquests espais els localitzem a la costa, a la serralada litoral, totalment destruïda per la pressió urbanitzadora i especuladora de la segona meitat del segle passat. Només li falta que cedeixin a les pressions dels interessos immobiliaris que se serveixen del reclam del camp de golf per generar guetos urbanístics que estan, per cert, totalment en contra de la filosofia del model de desenvolupament territorial contemplat en la legislació urbanística catalana.

Per la qual cosa DEMANO que

1. no es permeti la construcció de camps de golf en el sòl de protecció especial

2. es retiri de les Normes del Pla l’últim paràgraf de l’article 2.5 Edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts on diu: “Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sòl de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el règim de protecció establert pel Pla territorial.”

A ……………………………..,……….d…………………………….. 2008

Signatura

Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Av. Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona