Robatori legal

La meva amiga Anna està preocupada: separada amb dos fills, fa tres anys va comprar un pis amb una hipoteca a trenta anys. Just l’hi anava per arribar a final de mes, tot i un sou mitjanet. Ara, des que ha començat la crisi, els interessos bancaris no paren de pujar i se li mengen el petit romanent que l’ajudava a mantenir una mínima qualitat de vida. Això l’està angoixant.

Va comprar el pis quan els preus estaven més alts, gràcies a les facilitats del diner —interessos baixos i llarg període de retorn—. Com ella, molta gent s’hi va llençar. Són moltes i molts qui paguen dues vegades l’inconsciència d’un sistema gens democràtic: abans, l’increment desmesurat del preu de l’habitatge que va a parar als qui especulen en el sector immobiliari i, de retruc, als bancs i les caixes, i ara, l’augment dels interessos per pagar la crisi que aquest mateix sistema ha generat.

I el govern —socialista i obrer— què fa? Els ajuda amb la possibilitat, encara no confirmada, de perllongar la hipoteca —un mecanisme que ha estat la causa de l’encariment dels pisos i de l’actual situació on ens trobem— per comptes de cercar mecanismes per tal d’evitar l’increment dels interessos que el sistema bancari aplica salvatgement sobre aquestes hipoteques que pesen sobre la gent de classe humil.

 

Fa anys que s’hauria d’haver afrontat seriosament el problema de l’habitatge públic però quan l’economia va bé, tothom està eufòric i distret en explotar la mamella. I no diguis res en contra, que et titllaran d’anar contra el “progrés” —nefasta paraula, amagatall de corrupció—. Quan les coses van maldades, correm-hi tots! Llavors seguim especulant per sortir de la crisi.

Quan trobarem el moment necessari per parar-nos, pensar una mica i cercar una solució a llarg termini per a tothom?

Anuncis

3 Respostes to “Robatori legal”

  1. Anna Maria Says:

    Todos estamos precupados, pero digo yo, porque si ya estamos desde hace mucho tiempo en el ultimo peldaño….creo que ahora .. estan buscando algo mas …digo yo quizas poder…poder seguir jodiendo a esta humanidad…para ver … quizas hasta donde aguanta o hasta donde ellos son poderosos…pero quienes son ellos… nosotros mismos ?

    Bon dia Pau..soc la Ana Maria….cuan era petita vaig veure els teus primes dibujos, a la butigue de la teva mare, la Vicenta..es un recor que sempre esta en mi….aquell tinte de tinte…aquellas plumilles afilades….aquella llum que enlluarnaba la taule a on dibuxabas.

    Primo, soy yo.

    ANNA

  2. paubatlle Says:

    Hola, cosineta.
    Eren temps de fantasies, recordo les olors d’aquella època i sobretot la llum del sol a les parets i la “Popular”, el cotxe de línia. Te’n recordes? i de l’olor dels grills de taronja i del pa amb xocolata..

    Una abraçada, Anna. Gràcies per escriure’m

  3. Anna Maria Says:

    Las cosas no eran lo que eran, el seu significat si, la popular significabe el final del mati, l’hora del dinar, cuan es anabem a senta a taula.

    Men recordu de la cuina economica de la teva mare, y com duie als brasos al teu herma, sobre la entrada estaba penjat un frare de aquells “del temps” movia la ma, em un cabell penjan.

    Com tu dius tot eran llums y olors, es lu que ens queda, es lo que som.

    Un peto

    ANNA

    Entre el meu blog, http://www.ressodelpassat.blogspot.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: